I passa el temps..., el temps passa i amb ell de vegades, se'ns perden il·lusions i somnis amagats en el pensament. Quantes coses per fer...

I la sensació de no haver fet les coses prou be.

Seria bo poder tornar enrere. Canviaríeu quelcom? Segurament si. Moments mal aprofitats. La necessitat de frenar les agulles del rellotge en algun instant meravellós i romandre en aquell petit espai de temps eternament.

I passa el temps..., el temps passa i continuem somiant i continuem esperant que tota la feina d’una vida aviat doni els seus fruit.

I passa el temps..., el temps passa i aquelles mans menudes s’han transformat en mans castigades per el temps, però que ara més que mai són capaces d’acompanyar d’altres mans menudes en els pitjors moments.

I passa el temps..., el temps passa i amb ell arriben canvis i ens hi adaptem, de vegades, i altres ho intentem..., però continuem ferms el camí. Per què ja no caminem sols. Ara som l’obra que segueixen d’altres. I és en la fermesa dels nostres passos que ells confien.

I passa el temps..., el temps passa i la petjada hi queda per tot aquell que vulguin veure-la.